Érem joves, i ens sentiem vells
en aquells anys de miralls trencats
i de senyeres
Érem joves, i disconformes
cercàvem al mirall la imatge adient
que digués revolta
Érem joves, i encara ho som
que els anys no es mesuren si no és
pel desig de lluites
pels guanys i les pèrdues
pels petons regalats
pels dols compartits
pels futurs desitjats
(seguint Elfri)
ostres em sento identificat
ResponEliminaHe agafat la imatge del mirall trencat però amb un altre caire menys reivindicatiu... més nostàlgic potser.
ResponEliminad.
M'acaba devenir un atac de riure amb les dues imatges!
ResponEliminaMón, ja ho saps que tenim moooooooooooolt en comú?
Deo, tot és nostàlgia!
Érem joves i encara ho som, Zel, encara ho som i ho serem molt temps, si fins i tot morirem joves... :)
ResponElimina