Anem tard.
Tancats els porticons
per preservar la bonança dedins,
guaitem la fressa del carrer,
la pressa, presa xafogor.
Entre el mirall i l'abisme,
transitem per la vida
pendents d'aixecar el vol.
(encara que tard, seguint novesflors)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Intento seguir-te ! bon poema fanal blau!
ResponEliminaLa bonança que sigui sempre preservada. Els porticons em donen sensació de caliu, com els teus versos.
ResponEliminaBona nit fanaleta!
A punt d'aixecar el vol, sempre disposats...
ResponEliminaUn bon poema, fanalet.
ResponEliminaTramquil·la pel salt. L'estirada d'orelles del febrer te la teletransporto a data d'avui ;)
ResponEliminad.
ai ai ai...deo...si jo només he saltat una vegada!!! :)
ResponEliminauna abraçada!