And death shall have no dominion.
Dylan Thomas
Vull viure el vaivé
dels teus cabells arrissats:
escuma de sang.
Vull veure el teu bes
quan llitges els mots tendres
només d'amor tendre.
Vull beure mirades
dites amb llavis en flor:
música callada.
I la mort no cal
que cerque il·lusions dites
per por de la dalla.
(Seguint l'escuma d'un amor utòpic)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ostres, Vicicle, el trobo molt tendre, molt tendre, preciós!
ResponEliminaTendre i fort alhora, veritat d'amor de debó.
ResponEliminaNo sé ben bé perquè, m'has fet pensar en el "Setè segell" de Bergman...
ResponEliminapreciós!
Carme, volia fixar d'una banda la tendresa i d'altra la força que, com diu Zel, hi ha al seu dintre. La dimensió que li dóna Barbollaire, tot i la meua admiració pel Bergman, no la havia pensat, però potser estava. Gràcies a tots.
ResponElimina