dilluns, 18 de juliol del 2011

colgats



L’ossada malmesa, enterrada, obscurament ignorada
s’estremeix, dolguda.
Tants anys, i encara és en terra de ningú, colgada
no pas sola, però vençuda.

Anys obscurs d’obligats oblits no han malmès l’esperança
dels fills, dels néts.
Càvecs, pales i moltes ungles han sagnat per canviar l’estança
dels perduts, que jeuen sols i freds.

Amb una nova pàtria, potser en un dia de bonança
recolliran amorosament, plorant versets d’amor
l’enyorat perdut, i en llevar la terra
el primer que veuran serà una mà erta, al cel estesa.


(seguint Deo, i en memòria dels vençuts)

5 comentaris:

  1. Me uno solidariamente, porque todos tenemos derecho a un entierro digno.
    feliz semana.
    un abrazo.

    ResponElimina
  2. Ara i per sempre, paraules per escopir damunt de les tombes dels fills que no van conèixer pare i que ens van fer tenir constància de què significa la guerra entre germans.

    Visca la terra!


    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons