Si la vida no s'atura
i el sol té encara foc,
si el fil fa costura,
i el poema vol mots.
Salvarem l'escriptura,
cada signe amb un so
i cantarem una sura
generant la cançó.
Somniarem veus llunyanes
i silencis rimats
per musicar les paraules
que ens perfumen el món.
Cada estrofa, un ritme.
Cada vers, tros d'un tot.
Cada punt, canvi de torn.
Poesia que explica
ginys del cap i del cor.
Poesia per viure una mica millor.
Tots els poemes que parlen de la poesia m'agraden molt, com aquest.
ResponEliminaLa poesia és una arma carregada de futur (G. Celaya)
ResponEliminaEt segueixo, Isabel, en aquest dia que ha d'omplir-se de paraules contra qui vol silenciar les conseqüències de la guerra/les guerres
d.
BOn seguici, Isabel, molt maco.
ResponEliminaM'agrada molt!
ResponElimina