Un petit campanar
m'acompanya de dia
i calla tota la nit.
Sap compassar
les hores i els somnis.
I després calla
per guardar els secrets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
A aquestes hores, s'escolten ben fluixet...shsssssssssssssst!
ResponEliminat'agafo la paraula
ResponEliminaa cas repiquen al menjador, a la cambra, quarts, hores...festa mort....
ResponEliminaAquest campanar el sento a Cerdanya i si el fessin callar el trobaria a faltar.
ResponEliminaGràcies Carme per col·leccionar aquest petit moment ;)
ResponEliminaAquest campanar...és com el del meu poble...
ResponEliminaFanal Blau, jo ja no sentia res més i vaig acabar el dia... :)
ResponEliminaHome de tinta, perfecte, ara tiro cap amunt a llegir tots els nous que hi ha des d'ahir nit!
Mon, estàs ben acompanyat, doncs! :)
Rafel, jo crec que no els haurien de fer callar mai, però ara, la "modernitat" porta això... alguns els fan callar. Celebro que aquest no, encara que em contradigui el poema. Gràcies a tu per proposar-lo. :)
Zel, ara em falla la memòria, l'hauria de recordar... però m'hi fixaré a la propera vegada.