dissabte, 5 de febrer del 2011

Idòlatra

[intentant seguir l'home de tinta, de nou]

Ja veus, aquell so del piano es dissipa
En el record, però l'aram d'unes campanes
Persisteix en l'oïda i sembla que hagi
De multiplicar-se perquè siguis memòria.

Ho he decidit. Avui més que mai, desperto
Del vertigen del vol d'ocells anònims
I et retinc sota els parpres per idolatrar-te.

Indigent de tot menys de l'almoina d'amar
Inclús l'ombra que t'acompanya arreu.

Ja veus, la flama més intensa no em crema.



d.

2 comentaris:

  1. No em ouc creure que no hi hagi resposta encar...prenc el relleu.

    ResponElimina
  2. Deo, és que crec que en la poesia, en els mots, i fins i tot en l'amor... tu ets incombustible... i ho dic amb tot l'afecte, que consti :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons