Si veiessis la cambra que et tinc guardada
al cor
sabries de l’amor incombustible
Si escoltessis el dringar dels pètals
de les flors primeres,
quan el meu alè bufa el teu nom, vindries
Si sabessis fins on la teva veu
em commou
no hi hauria camí vedat per tu
no em diguis que no el trobes...
al cor
sabries de l’amor incombustible
Si escoltessis el dringar dels pètals
de les flors primeres,
quan el meu alè bufa el teu nom, vindries
Si sabessis fins on la teva veu
em commou
no hi hauria camí vedat per tu
no em diguis que no el trobes...
.
(seguint Deo)
T'agafo el teu nom.
ResponEliminaGràcies, zel, un seguiment digníssim :)
ResponEliminad.
zel... ostres! que bonic, el trobo... m'encanta!
ResponEliminaClar que un raconet -preferit- me'l reserves, veritat? anton.
ResponElimina