Des dels llavis closos
de debilitat
aboques paraules llunyanes.
Un filet de tu mateix,
com el solatge
del fons de la butxaca
del teu davantal de filadora
que espolsaves al terrat
tots els capvespres.
Ara
tots el dies
tots el dies
són hui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Et segueixo, ARA TOTS ELS DIES SON AVUI... anton.
ResponEliminaAquesta frase que s'endu l'Anton... és preciosa i pot tenir molts significats, també un de tristíssim.
ResponEliminaTota una lliçó de la vida i la vellesa que podria aplicar a la meva sogra.
ResponElimina