Cadena i jou
s’aferren al seu coll,
insubmís
no deixarà la seva terra,
s’aferren al seu coll,
insubmís
no deixarà la seva terra,
ni el tros de cel que albira...
valent
més s’estima perdre la sang a doll
que no pas la llibertat del pensament...
es sap lliure en la presó de d’altres pàtries
estreny el puny, mossega cec
la pell del seu cos calent
Enllà de les fosques baluernes
valent
més s’estima perdre la sang a doll
que no pas la llibertat del pensament...
es sap lliure en la presó de d’altres pàtries
estreny el puny, mossega cec
la pell del seu cos calent
Enllà de les fosques baluernes
sap que té Orió, i el seu cinyell.
El pensament es fa desig, més tard present,
a la mà i al cor l’espasa de llum
que el manté lúcid.
El pensament es fa desig, més tard present,
a la mà i al cor l’espasa de llum
que el manté lúcid.
:
(seguint deomises)
Bufa còsmic poema amb regust de sobirania...espasa de llum! m'ha agradat!
ResponEliminaNo ha estat tan difícil seguir el meu modest sonet en homenatge a Màrius Torres i a Catalunya, ensems.
ResponEliminaBona nit, zel i Elvira ;)
d.
Suau com la brisa marina i contundent com el sol de juliol. M'agrada, Zel!
ResponEliminaHi trobo sempre en els teus escrits un gustet que em ressuscita.
ResponEliminaQue passem bon diumenge tots plegants.Anton.
Jo he continuat amb els meus trenets, el poc que ser fer... sols per fer pinya.
Quina força, Zel!
ResponEliminaEl pensament lúcid i l'espasa de llum, m'encanta!
Ja m'ho pensava, de la física ens anem al cosmos!
ResponElimina