sense elles no existiria,
té nom, es diu Catalunya.
País petit,
lloc de trobada,
univers de cultures diferents.
Tot aquest entramat de troncs i branques,
parlant la llengua de la terra,
el fa créixer i ser-hi per sempre,
per decidir el seu futur.
diumenge, 18 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Agafo la supervivència ;)
ResponEliminaI segueixo la idea
d.
l'estima que li donem a aquest arbre
ResponEliminatambé el conserva i fa créixer... No morirà, t'ho juro. Anton.
Supervivents, en som, fa segles...
ResponEliminaNo morirà, no morirà!
Tenim un joc d'impaciència sobiranista feta d'amors i desencisos, però també d'alegries i futurs, quin juliol!
ResponElimina