en els dies i en les nits,
en les passes
que fan camí,
insubmises,
en els amors,
en els riures i somriures
insubmises
en músiques i melangies
en silencis i oblits.
Insubmises, com ella,
amb complicitats
quasi incomprensibles
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Insubmises, Carme!
ResponEliminaen els amors, els riures i els somriures, en les músiques, les melangies, els silencis, els oblits. Insubmises, en els dies, les nits, les passes.... les complicitats!
Una abraçada!
Un versionat preciós de la fotografía, que la guanya amb escreix, i de la poesia que afegeix el bocinet de somriure.
Tot d'una m'has fet vindre a la ment el LLach i la Marçal.
ResponEliminaUna abraçada, fanalet!
ResponEliminaNovexs flors, no m'estan pas malament aquests models, insubmisos tots dos, cadascun a la seva manera, dues persones que admiro molt.
Noves flors... no volia pas canviar-te el nom... els meus dits inquiets...
ResponEliminaCarme, aquest poema és com una cançó carregada de misteri per tararejar-la una nit de vidre i lluna...Té molta força...
ResponEliminaJo també m'apunte a la lluna.
ResponEliminaSalut i Terra
Vaja no havia llegit els comentaris...bé que us he seguit a tu i a fanal blau!
ResponEliminaI insubmisos creixem infinitament...
ResponElimina