dilluns, 12 d’abril de 2010

Els llavis del mossén de Vidapervida



En sentir la veu del seu germà Maurici per la ràdio, Jaume Fong ho va decidir. Abans d'amollar-li la mosca al malparit del mossén, li faria picar l'hamet a la Txell. Ell ja sabia massa bé que la curiositat de la mala pecora, podria més que la seua discreció. Si aconseguia enganxar-li l'interés seria el primer en fer saltar la llebre, i passar d'acusat a acusador. De les pastilles de menta li parlaria ell a  la Txell i en privat. Ho va tindre clar en sentir la conversa radiofònica entre Jeroni i la seua ex.

El seu olfacte de botiguer acostumat als tractes, ensumava que el mossén amagava un pecat, segur que de faldes o de diners, una víctima perfecta per al seu pla. Ja que estava a punt de tancar el negoci i  perdre diners, com a mínim que no carregara amb la presó.  La presó per al capellà, que havia gosat fer-li xantatge.

Mossén Ramon li havia fet una visita i l'havia amenaçat en contar-li a la periodista Txell, allò de les pastilles i la mort d'Isabel, l'encarregada de la neteja de l'església.  Jaume que mantenia el negoci de les pastilles de la felicitat en el barri d'una forma discreta, començava a tindre por. Una sensació que no liagradava gens. La conversa entre els dos hòmens va ser críptica, però clara com l'aigua:


-        Coneix vosté la Txell? L'olor a menta del cos de la senyora Isabel, que trobí morta als peus de la imatge de la Immaculada i envoltada de pastillles, que vosté em va vendre, li cridà molt l'atenció a la polícia, i seria una bona història per a la periodista.
-        Disculpe, però no sé què vol dir?
-        En realitat jo volia explicar-li que estem pensant en fer una reforma de la sagristia i necessitem la col·laboració econòmica de tot el veïnat. Ja sap que tots tenim pecats, i que d'alguna manera ens els hem de fer perdonar. Els diners sempre ajuden.
-        Ah! Vol dir que són diners el que necessita la sagristia? I amb això em perdonaran els pecats?
-        Vosté m'ha entés bé.


Mentre la Txell sentia la veu familiar del parent del seu ex per antena i la seua experiència amb les pastilles de menta, no podia deixar  de pensar en la confessió del mossén, i imaginava els seus llavis carnosos mossegant-li l'orella i besant-li els pits i... No! No! Estava treballant i escoltant un oient del programa. Ella que s'havia alegrat en recuperar el mòbil del xantatge al mossen…I ara descobria alhora, l'excitació que aquell home li produïa, i la seua cara més fosca. Què era el que l'atreia? El pecat? I mentre pensava tot allò, i el seu company de taula Jeroni feia gestos que no entenia, li venia al cap el seu gos, Cuco i una capsa trencada i unes pastilles extranyes d'olor a menta escampades pel terra del seu pis, en companyia de la resta de coses del seu ex-amant JaumeFong.


Rosa roig
http: Vidapervida.blogspot.com

6 comentaris:

  1. Em sembla que aquí hi ha hagut una petita confusió entre personatges. En Maurici i en Fong n'eren dos de diferents, no? De totes maneres, agraeixo que m'hagis deixat servida la història del Cuco, hehehe.

    ResponElimina
  2. Sí, en Xexu té raó. En Fong és el botiguer, cert, però es diu Jaume; i en Maurici és el que li compra les pastilles de somiar i que va sortir al primer capítol. Caldria retocar això...

    ResponElimina
  3. Ja he avisat a la Rosa que ho canvii ella si vol, si no ho canviaré jo... realment ens ha fusionat dos personatges en un.

    ResponElimina
  4. senzillament genial la forma que pren l'historia

    ResponElimina
  5. Sent la confusió, però ho he arreglat. m'he desfet de Maurici, i Jaume, cuco la Txell i el mossen tornen a estar al seu lloc. Ho sent, però les urgències familiars maregen un poc.

    disculpeu.

    ResponElimina
  6. Gràcies Rosa, per la correcció i per la rapidesa, ja està el text arreglat!

    Espero que això de les urgències familiars, estigui resolt.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons