Era negra nit - Xexu

Era negra nit, una com tantes. La Txell seguia endavant amb el programa, amb els mil pensaments que li creuaven la ment a cada segon, festival d'emocions i barreja de sentiments. No, no era una nit de tantes. Notava que es començava a marejar, però havia de fer valer la seva professionalitat, no deixar-se vèncer per uns i altres. El secret de les pastilles dels somnis estava sortint a la llum. Ella mai ho havia volgut creure, però el negoci del seu ex, en Jaume Fong, amagava moltes coses. Li rondava que conservava una capseta d'aquelles pastilles a casa, amb totes les coses que li quedaven d'en Fong. Ell mai va voler deixar-li provar, sempre inventava excuses. Però ara res no li impedia provar-les. I si era veritat que funcionaven? Aquell oïdor... com es deia? Ronaldinho? Bé, així es feia dir. Ell havia dit que sí que funcionaven. Ho hauria de provar.

El que no sabia és que feia tard. El seu gos, en Cuco, li havia passat a davant. Ella no es podia ni imaginar que en aquells moments en Cuco havia aconseguit obrir la finestra de la cuina que donava a peu de carrer i havia sortit a fora. Ara corria cap on era ella, en perseguia l'olor. Però ella això no ho podia saber, és clar. No podia imaginar que en Cuco s'havia enfilat on mai pujava per poder fugir de la seva presó, perquè aquella nit se sentia especial. El gos es va sentir estranyament lúcid, estranyament amb força més capacitat de raonar que normalment. No ho relacionava amb les pastilles, és clar que no, només es sentia un gos nou. Però encara no ho havia descobert tot. Corria cap a la seva mestressa, tenia ganes de parlar-li de dir-li com se sentia. Però és que en realitat ho podria fer, les pastilles dels somnis tenien un efecte molt diferent en gossos, els conferien capacitat de pensar i el do de la parla. Quina cara posaria la Txell en sentir que el seu gos es dirigia a ella amb bona dicció... ni els pecats del Mossèn, ni la seva fascinació per en Jeroni es podrien comparar a aquest fet.

Però en Cuco de moment corria. Corria amb totes les ganes cap a la Txell. Per l'animaló cap fet dels darrers dies tenia importància, però qui sap si acabaria jugant un paper en el misteri de la mort de la Isabel i tot. Però què sabia ell, si només era un gos.