La Cleo, va entrar a l'hospital i no quedava res en absolut de vidres trencats. Així que va decidir anar a trobar-se amb l'Alícia i la Bruna.
- No hi ha vidres trencats, Alícia!
- Ha tornat a passar, doncs!
- Què ha tornat a passar? - preguntava la Bruna impacient...
- L'avi Biel ha anat a l'altra banda del mirall. - va contestar l'Alícia.
- Ja hi havia anat altres cops?
- No, ell no, la que hi havia anat era jo... - diu l'Alicia - un sol cop.
- Però que esteu tots sonats, en aquesta família? Jo creia que això era una història inventada entre tu i ell!
- Mira, com la meva mare!
- Pots provar d'explicar-ho?
- Jo tenia 7 anys, l'àvia Marta encara vivia i l'avi sempre m'explicava històries. La que més m'explicava era la història del mirall. Deia que l'àvia Marta li havia assegurat que a l'altra banda del mirall hi serien sempre, com eren abans joves i enamorats. Jo li deia que volia anar-ho a veure... que per alguna cosa em dic Alícia. Ell somreia i em deia que no sabia pas com s'havia de fer. Però un dia , jo vaig agafar el mirall amb les mans, vaig recolzar un angle a terra i amb una mà el sostenia i amb l'altra el tocava, com si busqués el forat d'entrada. Quan l'avi me'l va voler agafar, ens vam donar com un petit cop, el mirall va relliscar, em va caure a sobre i vaig sentir una trencadissa, al mateix temps que veia una llum blanca i queia per una mena de pou blanc, blanc... no tenia sensació de velocitat ni de bellugar-me, i els vaig veure, vaig veure una parella, joves, que seien damunt d'un llit, tots dos, l'un amb les cames encreuades per darrera l'esquena de l'altre i es miraven als ulls. Vaig cridar "Avi" si que hi sou! Quan em vaig despertar, estava estirada damunt del mateix llit i l'avi dient-me que m''havia estabornit amb el cop al cap. Jo li vaig explicar i l'avi, va dir que ho havia somiat, que no hi pensés més, que no podia ser... però des d'aquell dia era jo la que li havia d'explicar la història o el somni o el que fos una vegada i una altra. Ah! I el mirall que semblava que s'havia trencat estava completament sencer.
comença a descabdellar-se tot...per cert ahir jo buscava l'escrit de la Glòria i no va sortir...
ResponEliminaTens raó, Elvira, no sé res de la Glòria, ni del seu escrit... tot i que el meu avís va ser el mateix que a tothom. Ella ja em va dir que era molt despistada...
ResponEliminaquè hi farem! sempre queda algun forat!
He començat a tancar temes... a veure si podem lligar un final com cal.
Clar, de fet, ja entrem a l'última ronda, i les incidències de vegades són les que són i no hi a més.
ResponEliminaFarem el que podrem.
De tota manera...Carme, m'ha agradat la teva aportació i m'he quedat impressionada de com has sabut acompanyar-la-representar-la amb el teu dibuix...Les meves sinceres felicitacions!
Ja saps que alguns ens estrenem en aquest joc literari, i val a dir que no és gens fàcil!
Si que té cops amagats l'Alícia! I semblava una mosqueta morta. A veure com es resol el misteri del mirall.
ResponEliminaBé, ja començo a tenir algunes pistes però encara podem tenir sorpreses! La veritat, encara rumio com acabarà tot plegat! Però l'Alícia que va obrir la història ha estat el fil i ara sabem perquè! Ella sabia el secret de l'avi Biel perquè també havia experimentat passar a l'altra banda del mirall!
ResponEliminaVoleu dir que no us heu fumat res d'important, aquesta colla? Déu-meu! Quina imaginació!
ResponEliminaVeí, tens material per fumar? és que aviat em torna a tocar!!!!
ResponEliminaostres !!! em sembla que hi ha uns quants dels qui escrivim aquest història que també hem traspassat a l'altra banda del mirall....
ResponElimina