Les dones intenten explicar-se

La Cleo , la Tina i la Bruna seuen al voltant de la taula del bar de l’hospital. La Cleo encén una cigarreta.

-       Cleo, per l’amor de Déu, t’estàs matant, amb tant de fum! – fa la Bruna

-       És l’únic vici que tinc, Bruna. Deixa’m estar.

La Tina se les mira, impacient, pensant a veure quan es decidirán a parlar de tot plegat. Aquesta història ja s’està fent massa llarga. També té ganes de treure’n l’entrellat.

-       Estem esperant l’Alícia – diu la Cleo - Quan arribi, t’ho explicarem tot. Però tu també ens has d’explicar moltes coses. No és normal el que vas fer amb el meu pare. Ningú no s’amaga en un magatzem amb un pacient seu  i ningú que estigui en els seus cabals protagonitza una història tan estranya com aquesta. Com pot, una infermera, mesclar-se d’aquesta manera en la vida dels seus pacients i ficar-se dins d'un mirall? Esteu bojos! El que vas fer no... no... No és ètic! 

 

Quan arriba l’Alícia cadascuna explica la història recent des del seu punt de vista. La Cleo s’està posant nerviosa. Per això,quan totes han acabat de parlar i els ànims de les dones semblen estar una mica més aplacats,  només llavors, la Cleo s’aixeca, agafa aire, i amb to solemne, diu:

  

-       Molt bé, noies. Ara ens oblidarem d’aquesta història, com si mai no hagués passat, d’acord?

-       Però, tieta, hem de tenir en compte la voluntat de l’avi Biel! Ell necesita creure en el mirall. Ho necesita, o pararà boig!

-       Més? No t’adones, Alícia, no us adoneu, tots plegats, que el que el meu pare té és un Alzheimer com una catedral? No ho veieu, que si li seguiu el corrent no l’esteu ajudant?

-       No t’enganyis, Cleo – diu la Tina – jo sé com cal tractar aquest tiups de pacients.

-       A més, la història del mirall no ens l’hem inventat. Jo també la vaig viure! – diu l’Alícia.

La Cleo es duu les mans al cap. De cop s'adona que l'única que no ha piulat ha estat la Bruna. Què fa?  La Bruna somriu a algú.  

Qui és aquella dona que se la mira embadalida des de la porta? Però… si és la Sra. Clarademunt! D’on redimoni ha sortit, aquesta, ara?

El món invers