divendres, 19 de febrer de 2010

Les dones intenten explicar-se

La Cleo , la Tina i la Bruna seuen al voltant de la taula del bar de l’hospital. La Cleo encén una cigarreta.

-       Cleo, per l’amor de Déu, t’estàs matant, amb tant de fum! – fa la Bruna

-       És l’únic vici que tinc, Bruna. Deixa’m estar.

La Tina se les mira, impacient, pensant a veure quan es decidirán a parlar de tot plegat. Aquesta història ja s’està fent massa llarga. També té ganes de treure’n l’entrellat.

-       Estem esperant l’Alícia – diu la Cleo - Quan arribi, t’ho explicarem tot. Però tu també ens has d’explicar moltes coses. No és normal el que vas fer amb el meu pare. Ningú no s’amaga en un magatzem amb un pacient seu  i ningú que estigui en els seus cabals protagonitza una història tan estranya com aquesta. Com pot, una infermera, mesclar-se d’aquesta manera en la vida dels seus pacients i ficar-se dins d'un mirall? Esteu bojos! El que vas fer no... no... No és ètic! 
 
Quan arriba l’Alícia cadascuna explica la història recent des del seu punt de vista. La Cleo s’està posant nerviosa. Per això,quan totes han acabat de parlar i els ànims de les dones semblen estar una mica més aplacats,  només llavors, la Cleo s’aixeca, agafa aire, i amb to solemne, diu:
  
-       Molt bé, noies. Ara ens oblidarem d’aquesta història, com si mai no hagués passat, d’acord?

-       Però, tieta, hem de tenir en compte la voluntat de l’avi Biel! Ell necesita creure en el mirall. Ho necesita, o pararà boig!

-       Més? No t’adones, Alícia, no us adoneu, tots plegats, que el que el meu pare té és un Alzheimer com una catedral? No ho veieu, que si li seguiu el corrent no l’esteu ajudant?

-       No t’enganyis, Cleo – diu la Tina – jo sé com cal tractar aquest tiups de pacients.

-       A més, la història del mirall no ens l’hem inventat. Jo també la vaig viure! – diu l’Alícia.

La Cleo es duu les mans al cap. De cop s'adona que l'única que no ha piulat ha estat la Bruna. Què fa?  La Bruna somriu a algú.  
Qui és aquella dona que se la mira embadalida des de la porta? Però… si és la Sra. Clarademunt! D’on redimoni ha sortit, aquesta, ara?

5 comentaris:

  1. Molt bona l'aportació Arare....ui quin embolic...totes o quasi totes les dones juntes!

    ResponElimina
  2. La Bruna té el cap en un altre lloc!

    I les altres, ni saben on el tenen...

    Arare, tones a donar ritme després de les aturades...

    ResponElimina
  3. La Bruna té el cap en un altre lloc!

    I les altres, ni saben on el tenen...

    Arare, tones a donar ritme després de les aturades...

    ResponElimina
  4. Afegeixo un "coorta y pega" del comentari de la Carme, per si el voleu rellegir!

    "La Bruna té el cap en un altre lloc!

    I les altres, ni saben on el tenen...

    Arare, tones a donar ritme després de les aturades..."

    jejeje... :) Carme...rellegir sempre va bé i sempre ens ho poses fàcil!!!

    Arare, molt rebé!!! Com es nota que estàs treballant de valent!!! jajaja...:)

    M'ha fet gràcia perquè en el meu imaginari, el personatge de la Bruna és de la LLiga anti tabac!!!

    A veure, a veure què passarà!
    Una abraçada, personatges!

    ResponElimina
  5. He llegit el comentari de Fanal blau al mail i no acabava d'entendre el què... fins ara, que he vingut aquí i m'adono que el meu està repetit! :) Ara ja no el puc esborrar, sinó... la broma de la fanaleta, no s'entendria!

    Doncs aquí es queda tripitit...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons