diumenge, 21 de febrer del 2010

El món invers

Sra Clarademunt: - Bé, ja hi sou totes! –caminant en direcció a les noies.
Bruna, Cleo i Tina: - Què vol dir que ja hi som totes!
Sra Clarademunt: - Si no m’erro, els nois també arribaran d’aquí un moment.
Bruna, Cleo i Tina: - Els nois? Quins nois!
Sra Clarademunt: - No tinc massa temps per donar explicacions, només dir-vos, abans que arribin, que penso que viure és prendre decisions i que m’he passat massa temps adormida. He estat casada i no m’estimo el meu marit, bé, potser m’hi vaig enlluernar de joveneta però amb els anys ens varem allunyar molt l’un de l’altre. Per sorpresa meva m’he tornat a enamorar quan menys m’ho esperava i sense buscar-ho se m’ha presentat la solució, una solució que jo sola no podria prendre però si la dona a qui estimo i em penso declarar està disposada a seguir-me, marxarem d’aquí una estona per començar una nova vida.
Bruna, Cleo i Tina: - Què????? –diuen les tres dones sorpreses.
Sra Clarademunt: - Sí, l’Alícia ha estat la clau. Anava l’altre dia a l’autobús que para davant de l’hospital quan vaig sentir una conversa entre un noi italià i el conductor, miraven una notícia al diari sobre un avi i uns miralls trencats. Tots dos volien veure una tal l’Alícia, curiosament la neboda de la dona que jo estic enamorada. Sí, Cleo, t’ho confesso, estic molt enamorada de tu.
Cleo: - (sorpresa per la notícia però amb una cara totalment il•luminada per comprendre que és corresposta per la Sandra Clarademunt) Jo... jo també ho estic de tu!
Sra Clarademunt: - Oh, Cleo!
Cleo: Oh, Sandra! Però és que t’has begut l’enteniment?- diu una mica més serera i demanant una explicació racional a tot aquell embolic.
Sra Clarademunt: - Bé, continuo. Quan varen baixar de l’autobús els vaig seguir i vaig sentir la conversa amb l’avi Biel, qui els va explicar una història increïble sobre els miralls. L’avi Biel sabia passar d’un costat a l’altre del mirall, perquè és l’entrada a un món invers, ho deia el Fabrizzio que ho estava estudiant i volia demostrar empíricament que podia ser veritat. I avui farem la prova definitiva, però només pot passar si uns ulls purs ho miren amb bons ulls. I en Fabrizio, gràcies a la intervenció de l’avi, va convidar l’Alícia al concert de Mozart que feien aquella nit al Palau de la música, on, per atzar, jo també havia d’anar amb el meu marit. I sí, tot i la tristesa de l’Alícia, els seus ulls són purs i poden ajudar a traspassar d’un món a l’altre. Sense ella no funciona bé, tal com li va passar a l’avi Biel quan volia fugir de l’hospital i se li va trencar el mirall. Aquesta possibilitat és perillosa perquè no podries tornar mai més si el món invers no t’agrada. Però mireu, ara arriben!
Biel, Llorencet i Frabrizzio, : - Bona nit, esteu preparades?
Sra Clarademunt: Només falta una cosa, una petició formal. Cleo, estimada, vols venir amb mi al món invers i viure aquest amor en total plenitud?
Cleo: Sandra, he voltat món d’un costat a l’altre i no he trobat la pau que necessito. M’he establert al camp on trobava un espill d’estabilitat però amb el convenciment que hi havia alguna mancança que no em deixava ser feliç. Sí, vinc a l’altre costat de l’espill, amb tu fins a la fi del món!
Fabrizio: Doncs l’experiment està a punt si els ulls de l’Alícia ho troben bé.
Alícia: Estic encara molt astorada per tot el que ha passat però molt contenta que la tieta hagi trobat el seu amor. I trista perquè no podré anar a casa seva quan la necessiti per muntar a cavall a xerrar una estoneta amb ella, però feliç pensant que es troba bé al costat de l’amor de la seva vida. Ho veig amb bons ulls...

11 comentaris:

  1. Una histora realment opreciosa i de fet el menys important es si es verdadera o fruit de la imaginació.

    ResponElimina
  2. Uaaaaaaaaal-laaaaaaaaaaa!

    Visca la imaginació!

    M'encanta, aquest final! No me l'esperava (i em sembla que la Cleo tampoc, però suposo que finalment ha acabat trobant l'amor de la seva vida)

    I sortint de la història: a l'Arare li ha encantat formar part del conjunt d'escriptors i escriptores dels Personatges itinerants. I a la Montse, encara més!

    Gràcies, doncs, a tots, però especialment a la Carme!

    ResponElimina
  3. Bé, aquest final no me l'esperava ni jo, has estat tu, Arare, qui en reunir les noies donaves pas a esclarir les coses de forma conjunta i vaig pensar que era millor fer venir els nois també. I posats a imaginar amb els miralls i sabent que l'Alícia era la clau... la resta va venir sol. Però he descobert que buscar un final és més difícil del que m'esperava!

    ResponElimina
  4. Ai, Cèlia, el que em passa a mi és que sóc dura com una pedra per "inventar"... jo sempre intento trobar la part lògica, la que es pot explicar... i reconec que en literatura cal cultivar la imaginació!

    alguna recomanació per fer-ho, a part de llegir, llegir i llegir (i llegir-vos als blogs!!!)?

    ResponElimina
  5. I ara què fem els qui hem d'escriure la setmana vinent? un altre final? que no estava enamorada de la Bruna la Sra Clarademunt? i la Bruna ara què farà? No s'ha precipitat una miqueta aquest final? i ara què escriuré divendres pobre de mi?

    ResponElimina
  6. Elvira,
    m'has tret les paraules de la boca!!!
    i ara què?
    jo també m'ho pensava...ara la Clarademunt...la Bruna...
    Alguna cosa ens haurem d'inventar, oi?

    ResponElimina
  7. Ostres, doncs és veritat... jo no m'hi he fixat, quan la Cèlia ha posat "desenllaç final" pensva que ja estàvem, però ara he consultat el calendari i he vist que no.

    Bé, suposo que es pot continuar... de moment hi ha la sorpresa que la Sra. Clarademunt no anva per la Bruna sinó per la Cleo i que aquesta sembla que li correspon... però què pensen fer tots els altres? Què vol dir, això del món invers? Com ho veuen la Bruna i la Tina, l'Alícia... què passarà amb el cavall de la Cleo que li guarda la Bruna... se l'emportarà al món invers o el deixarà a les quadres de la Bruna?

    Em sembla que aquí només hi ha un tamcament d'etapa: el tancamant amorós de les dues dones, que ningú no s'esperava. Però la cosa pot continuar...

    així que endavant les atxes!!!

    ResponElimina
  8. Haurem de fer un salt mortal! bé a veuré que en sortirà.....les atxes endavant sempre....però quin bon embolic per a seguir de manera que casi tot!

    ResponElimina
  9. I...eps!!! que els cavalls són de la Bruna!!! Faltaria!!! :)

    ResponElimina
  10. Perdoneu, avui he estat fora tot el dia i no havia vist aquest pretès final. Cèlia si em permets trec la darrera frase, perquè això no s'ha acabat...

    No, no s'ha acabat, encara.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons