A LA PLATJA... ÉS LLIURE .
22 – 6 – 09A la platja,
de panxa enlaire,
cara al sol,
la sorra el guarda.
Les ones de sa vida
al llà del pensament :
plorar i riure,
fer i desfer,
anar i venir...
Ara..., ara...
No té pressa
i el vent i el sol
passats,
no retornen
com les ones,
braves ahir,
avui, calmoses.
Potes de ruc
que ja no brama.
De panxa enlaire
és lliure.
Ser lliure ja és una bona sort. I si a sobre estàs de panxa enlaire, estirat a la platja... triple sort!
ResponEliminaQuè maca és la sensació de llibertat mentre escoltes el so de les ones!!
ResponEliminaAnton... una presentació maquíssima amb el manuscrit i el dibuix! :-))
Sense pressa i lliure vaig a continuar-te!
ResponEliminaJo no m'hi puc posar massa perquè em cremo de seguida, però com ho enyoro, sobretot a l'hivern!
ResponEliminaVoldria fer notar. Un gos quan es posa de potes enlaire, es dona per vençut, demana el prdó... Aquí l'home està en eixa posició i es sent lliure.Anton.
ResponElimina