fotografia de Barbollaire
La mar en calma
no perd ni un bri de la seva força.
Sempre som principiants
quan s 'embraveix.
Navegar lentament
bevent la llum que ella ens retorna.
Com una mena de miratge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Acabem sempre en l'entorn que ens acull, com si de l'úter matern es tractés...què sera? necessitem descans i ens acollim a la terra...
ResponEliminapreciós poeta!
Ai! poeta! no em denunciïs per suplantació d'identitat. Jo només t'havia robat una foto, com tantes d'altres...
ResponEliminaZel m'ha fet adonar que no havia posat ni el títol ni el meu nom.
Puc dir que m'afalaga immensament que Zel s'hagi pensat que això podia ser un poema teu? Gràcies per deixar-te robar fotos. Una abraçada.
Gràcies, Zel! Per fer-me'n adonar, per la confusió, per tot. A mi també m'agrada molt aquest joc. I aquest any està quedant molt ben lligat i molt ... proper com tu dius.
Una abraçada.
Ui!! jo venia a comentar el poema i m'adono que ha passat una cosa molt divertida :-))
ResponEliminaAquell que té força però sap viure amb calma és un savi, serà feliç...
Quan queda tot en famìlia rai, no calen abogats, ni lampistes
ResponElimina..........
Quan podem navegar lentament, mar calmós i la serenitat del patró bevent la llum, qui sap si nostra, que el mar ens retorna...
Quina saborosa quietud ens ve d calma bona, agradable... Anton.
Je, je, je, m'ha agradat això dels lampistes!
ResponEliminaGràcies Anton.
Ets una poeta, sí!!!
ResponEliminaPoeta no sé... esvalotada amb els clics abans d'hora... continuo.
ResponEliminaPer cert, que la foto "robada" és una preciositat, eh? :-)) ja que robem, al menys que siguin coses de valor jajajaja
ResponEliminaI després de tot, ha quedat tot ben rodó!
ResponEliminacom vols que m'empipi, carinyo, si em fas l'honor d'escollir una foto meva per il·lustrar la bellesa de les teves paraules.
ResponEliminamoltes gràcies, Carme
Un petonet dolç i bona revetlla!
Arribo tard i ja està tot dit...
ResponEliminaGaudeixo de la fotografia i de les paraules...