dimecres, 16 de juliol del 2008

RESPOSTA 27 - L'ombra - Cèlia


La tendresa és l’ombra
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.

Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.

La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.

5 comentaris:

  1. l'ombra amenaçadora...busca tendresa i llum al voltant ...

    ResponElimina
  2. Quan no hi ets
    busco l'ombra
    i només trobo
    fulles caigudes...

    Miro i acaricio
    les teves arrels
    sense cos...

    El que et dóna
    la mà amb foc
    s'hauria de purificar
    cremant-se...

    Un xic d'ombra
    un poc de silenci
    i tota tu...
    mmmm.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Guardar-se una ombra per quan surti el sol! Quina bona idea!

    Si la tendresa és ombra, en podrem guardar i plegar moltes de tendreses que compartim tots els itinerants.

    ResponElimina
  4. Nous sols, nous moments...

    ResponElimina
  5. Cèlia, els déus de P. Valery t'han il·luminat. M'agrada el teu poema.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons