dilluns, 25 de maig de 2020

Sempre és present

Seguint en Xavier Pujol



Sempre és present.
El futur és tan borrós 
que no ens vol ni dialogar.
No toquem l'infinit,
ni tampoc, (què més voldríem!)
el demà més proper.

Ens arraulim en aquest present
esquerp, però amb esperança.
I vivim pendents d'una porta que s'obri, 
d'un dia normal, sense virus ni corones, 
que serà quan podrem dir:
Demà farem...
Demà anirem...
Demà serem qui volem ser.

Avui, de moment,  vivim, encara
sense fer allò que caldria, 
sense anar allà on voldríem,
 sense ser qui som, encara.

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Encara...
      No crec que ens la puguin prendre, però no se sap mai...

      Suprimeix
  2. Sempre és present, però aquest present no sempre és tal com ens agradaria...Potser si en tenim cura, tindrem un demà esperançador...

    ResponSuprimeix
  3. Un poema precioso. Belleza y filosofía en tus palabras.

    Un fuerte abrazo, Helena

    ResponSuprimeix

Google analytics

Llicència Creative Commons