dimarts, 23 de juny de 2015

llum


La primera llum de matinada
entra per l'ample balconada,
els ulls volen enxampar-la.

Mandrós el cos encara,
la pell als llençols enganxa,
té tot l'Univers a la cambra.

Un bri de llum la vessa.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. N'hi afegeixo dos més.

      !!+!! :-)

      Elimina
    2. Que siguin 8.
      El poema s'ho val.

      Elimina
    3. Gràssis a tots dos, em sento estimada! :)

      Elimina
  2. Ara si que he quedat amarada de llum...de sol i de lluna.

    ResponElimina
  3. Obrim ve els finestrals que aquesta llum matinal ens il·lumini cada moment del dia...Però costa tant deixar de mirar-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la llum que fa posar-me dempeus i seguir, dia rere dia.

      Elimina
  4. si el sol ara arriba, potser es que abans tot el que s'ha cremat no tenia prou llum...anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons