dissabte, 6 de juny de 2015

La mare


Madre con niño enfermoÉs un gest, un somriure,
un aroma, una mirada.
Sols la presència
d’una mare.
És el cant, l’abraçada,
un bes, una carícia
L’amanyagament
d’una mare.
Aquell conte explicat,
i la justa paraula.
Tot és guarit
és la mare.
No cal parlar,
no cal plorar,
no cal dir res,...

tot ho sap la mare.



                                                                                          "Mare amb nen malal" Picasso

7 comentaris:

  1. Ai...les mares...!
    quines presències inesborrables...
    Et segueixo, Imma.

    ResponElimina
  2. Com ens agradaria a vegades tornar a tenir només 6 o 7 mesos i dormir una estona en braços de la mare.

    ResponElimina
  3. Preciós Imma i de mare només en tenim una, els que en poden gaudir, que ho aprofitin...

    ResponElimina
  4. La mare. Com estimen les mares i quants silencis guaridors!

    ResponElimina
  5. Per una mare la paraula:nen/nena, no té data de caducitat.

    ResponElimina
  6. M'ha entendrit el teu poema, Imma. Vaig tenir una mare excepcional, el seu record sempre m'acompanya.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons