dimecres, 17 de juny de 2015

DE LES TEVES ENGRUNES...











De les teves engrunes...,
el pa de vida, el retorn del camí,
del teu record aniran florint
flors, el camí no tindrà  
només pedres...

El teu record al bany maria
serà el caliu pel fred interior,
tot es vestirà d’hivern,
la carícia com una petxina
sense mar, el silenci
cantarà el teu nom
als meus llavis...

La ferida es farà cicatriu
i em recitarà el teu poema,
tot és flama amb caducitat...,

el mussol de la nit em mira
sense dir res, els estels passen
de llarg, només la Lluna em
trempa a la seva fornal...

El teu almívar de sal
m’ha quedat a la pell...
   onatge

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Quan no llueix és perquè falta la Lluna...
      Gràcies Xavier!

      Elimina
  2. Engrunes de vida amb almívar de sal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roser! Què faríem sense la sal de la Vida...
      Gràcies!

      Elimina
  3. Que la lluna ens acompanyi i que totes les ferides acabin cicatritzant...

    ResponElimina
  4. La vida, la VIDA...On seria la poesia,si tot fossin flors i violes?

    ResponElimina
  5. La lluna què tot ho veu, què tot ho sap, què sempre acompanya.

    ResponElimina
  6. Bellíssim! Del dolor neixen poemes formidables.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons