dimecres, 22 d’octubre de 2014

in vino veritas

edocet.naukas.com

semblen sonar somorts 
el salmodiar del resos
d'aquest rés que s'estén per la vinya
al most vessat a la gola fosca.

et voldria, càntir, ben clar i net
com si de mi en depengués el vi

reservo celler amb el llum obert,
i escolto les passes del cor al claustre...
a capite ad calcem

tota jo borbollejo. Faig cas del cos

que en àpats obscurs discorre

la pell i els àcars en tovalles deixa

....

in vino veritas

9 comentaris:

  1. La copa reposa sobre les estovalles vermelles.
    La copa reposa als teus llavis vermells.
    El vi fa la resta.

    ResponElimina
  2. Borbolleges molt bé, in vino veritas, i tant!

    ResponElimina
  3. Aquest vi de la teva poesia... Puja al cap molt fàcilment...

    ResponElimina
  4. Tina siguem d'aquest elixir que la vinya com cabra insuflada d'esperit etern cria... Anton.

    ResponElimina
  5. Cantireta, sóc agosarada i et segueixo...

    ResponElimina
  6. Cantireta, ets massa bona perquè els meus comentaris estiguin a la teva alçada... Poeta!

    ResponElimina
  7. La copa, cofoia de ser la portadora del protagonista de la pel·lícula de la vinya...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons