dijous, 1 de maig de 2014

MAR D'ESPERANÇA


Ompliré el mar d’esperances
-verda esperança, esperança blava-
de la sorra a l'horitzó
onada a onada.

Lluna que et mires al mar
d’il·lusions plena
-esperança blava, esperança verda-
fes que creixin ben aviat
com la marea.

                      Esperança sempre!

8 comentaris:

  1. Un bonic mar aquest ple d'esperança, verda o blava, tant se val...

    ResponElimina
  2. Que així siga, Glòria, l'esperança que no ens falte mai.

    ResponElimina
  3. Alegre l'esperança verda. Una mica més trista la blava.

    ResponElimina
  4. Si em preguntessin quin gust té el teu poema diria que és molt dolç.

    ResponElimina
  5. Tant de bo que creixin les il.lusions!!!

    ResponElimina
  6. Que no s'apagui mai aquesta llum d'esperança.

    ResponElimina
  7. L'esperança és el que mai hem de perdre

    ResponElimina
  8. La esperança, com la il·lusió, s'ha de mirar de preservar, que no ens en falti mai,que no ens la prengui ningú.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons