diumenge, 16 de febrer de 2014

Estrafent la veu ....

El meu gall , l'esgarip quan canto
i estrafaig  la veu , és el penell
dels mals cantaires i dels navegants
que tot sentint, ,llisa l 'errada del cant,
es pensen il·lusos sentir un far llunyà.

Coraller, de corall no en  trobo pas mai
només : excrescències calisses , cadavers
de pòlips , futurs collarets , braçalets i polseres
i alguns esquelets.

Prenc la llisa lliçó dels galls que no ponen
convertits en metall, damunt de campanars,
penells com jo que giro al vent que bufa 
coraller o rocaller estrafaig la jugada.

9 comentaris:

  1. veient el caire de qualitat poètica m'he abocat a l'humor

    ResponElimina
  2. he, he, he... doncs t'ha quedat humorístic de veritat, molt divertit!!!
    Gràcies, Elfree.

    ResponElimina
  3. Humorístic i per a mi en concret, lingüísticament enriquidor. He fet un passeig des del teu poema al diccionari que ha resultat molt profitós.

    ResponElimina
  4. Per això ha plogut avui, per culpa d'aquests galls...

    ResponElimina
  5. Ets un penell que gira al vent que bufa molt bé!

    ResponElimina
  6. Prenc la llisa lliçó dels galls que no ponen...
    Jo també vull aprendre aquesta lliçó.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons