dimecres, 24 d’octubre de 2012

Cap drac destorbarà la pau

Cap drac destorbarà la pau
la que volem sentir, lluir, viure
quan siguis gran et contaran
que un dia dracs, bruixes dolentes
bruixots de pega i espectres fantasmals
ens van voler fer por perquè no fossin lliures.....

Dorm feliç que ara pots i saps parlar
i pots mira de nou el super tres i escoltes contes
contats en la llengua dels teus pares i veïns

No va ser gens planer el camí i tampoc fàcil
entrebancs , amenaces, mentides i falsetats
regnava la ignorància i l'estupidesa , la injustícia

I et faran gran molt gran i creixeràs
sabent sempre a tothora  que vam lluitar per tu
pel teu futur i pel nostre ....
cap drac destorbarà la pau

dracs

Gronxa’t amb mi, sents l'escalfor?
jo et guardaré dels malsons
Tanca el ulls, i dorm, i somia núvols
de tots els colors
T’explicaré fluixet que cada dia és nou
i et donaré alè i les hores
de cada dia, i la companyia, t’acostaré la mà
per si et cal suport per caminar
m’escoltaràs el cor
Mira endavant, sense por
que sóc a prop, per si de cas et cal consol
Si estàs cansat, torna al meu costat
seré bressol, si vols
i junts farem fora tots els dracs

(zel, seguint la llum de Fanal Blau)

Acull-me





Acull-me.
Vetlla'm el son
i sigues empar.
Apropet,
perquè et pugui prémer el dit
si cal,
i quan calgui,
tingui la mà lliure.
No em diguis sempre que si,
ni sempre no.
Acull-me.
Acomboia'm 
a la llum del dia.
Deixa'm créixer
sense pressa
i amb el temps que em correspon
per ser infant.
Acull-me,
jo no ho puc decidir tot,
però deixa'm preguntar-te.

Acull-me,
fes que ens gronxem
en els somriures,
i estima'm.


OBRINT PAS

Toc, toc, què puc passar?
tinc ganes d'existir,
arribo carregada d'il·lusió
i plena d'aire fresc.
Tu decideixes,
tens la nansa a les mans.
Vota'm.

NANSA'M

                                                                
Embasto la meva sina
a la pell dels dits.

Et feriré de bellesa
en nàixer el dia.

Nansa'm i em beuràs. 

  [seguint deomises] 

Dèria llépola (de deomises)

[seguint l'Helena Bonals]


Una matinada clandestina
Per obrir camins de contraban
A la flonjor de la teva sina,
On em neix aquesta fam d'amant.

I dic paraules que esdevindran
Fets, i el combat que no s'endevina
Remou les entranyes en un cant
Perfumat de flor de tarongina.

Uns llavis que reclamen el flam,
Encara que es posi en risc la vida,
I sols porta al cingle aquest reclam.

Del laberint travesso l'eixida,
Sabent que es lliga a la carn l'aram
Del gust de la teva boca humida.


d.

Google analytics

Llicència Creative Commons