dimecres, 3 d’octubre de 2012

Fins que ho vol l'encís





Ets ombra i raig lluent,
ets veu, cant i silenci,
ets núvol espès
al nostre cel rogent.

Ets volum amb sostre,
ets temple oriental,
camí de pedra
amb tolls d'aigua i fang.

I quan s'acaba el dia
i venero la negra nit,
devorem tu i jo la vida
fins que ho vol l'encís...

ets

Eres el meu jardí
i al meu jardí encara ets
ets ombra i raig lluent
i bressol dels meus neguits

Sortís de dia o de matí,
eres al meu jardí
ara hi ets amb d’altres petges
i et segueixo com pelegrí

Eres el meu jardí,
el meu repós, el meu respir
i encara ets tot per mi

Zel, seguint Antón

JARDÍ.GESPA.VIDA... boli ràpit



2.- 3-10-12
Jardí. Gespa. Vida.
Ajaguda et veia...
Erets el jardí meu,
cercle màgic de respir.

El teu cos marcat,
ingràvid ara en la gespa
el recordo amb plany.

Avui un cos sol camina...
En l’intern tinc dos esperits
que continuen Vida.
Jardí. Gespa. Vida.

Destrenant somnis

Andrew Wyeth



L'horitzó es gronxa
el món fa olor de pluja
destrenem somnis.

Olor de sal



Somriures  de pluja,
 una escletxa  de sol.
Un punt de trobada
Colors  irisats.

Si es troben els mots
i glops  de silencis
es gesten els versos
amb olor de sal.






Un somriure de sol




Un somriure de sol,
quatre gotes de pluja,
les hores que fugen...

Atrapar, fer un glop
d'un seguit de mots
que ens regalen poesia.

I esperar que la nit
segelli amb el somnis
tanta i tanta vida.

S'apropa




S'apropa l'amor sobre la gespa.

I el món fa olor
d'herba tot just tallada.

S'apropa l'amor damunt la gespa.

I porta el pit alt
i un somriure de sol
que ens amanyaga.

S'apropa l'amor per la gespa.

I jo li faré l'espera...

Google analytics

Llicència Creative Commons