dissabte, 4 de febrer del 2012

Pèrdua [Efemèrides II](de deomises)

[Intentant seguir la Dafne]


Perquè la memòria salva mots i melodies,
Absències fetes presents i vides dedicades
A l'amor i a la terra, a la llibertat i a la justícia.

Perquè conserva la llum i l'harmonia dels dies,
La dolçor d'un cor novell i de boques besades,
La brisa entre els cossos quan ve la carícia.

Perquè no malmet el cel ni la mar ni el temps
Que s'ha viscut amb la joia d'una cançó bella,
Que lluita contra tot el que s'interposi entre
L'home i el camí a recórrer, aquest verí d'ofidi

Que corromp l'ahir, l'avui i el demà, ensems.
Perquè la memòria ens retorna la vil estella
De la teva pèrdua, que ens burxa el cor, al centre
De l'existència, sabem que encara ets aquí, Ovidi.



d.

MELANGIA

Avui en faries 70,
però ja en fa molts que vas marxar,
tot un poble et recorda,
i esmola un somriure
pensant en el teu esperit de llibertat.
Per molts anys Ovidi,
siguis on siguis,
ací et mantenim
i en les Itineràncies Poètiques
d'aquests blogaires
et volem homenatjar
perquè perdures en la nostra memòria
i ens segueixes fent bategar!!!



(seguint deomises)

RETROBADA




El teu somriure
em fa feliç,
desperta l'esperança
i desfà dubtes.

Estació


Pregària/Carícia (de deomises)

[Intentant seguir l'Elfreelang]


Voler, tal volta,
Errar d'hora i de dia
Perquè no torni
Aquesta melangia
Pel bes, per la carícia.



d.

El tren arriba ( seguint a Dafne)

El tren arriba
tu te'n vas.
Puges i em mires
fas adéu amb la mà.
Engeguen motors
el cor s'accelera
corro per l'andana
ja no et veig
caic i m'aixeco...
Algú em tusta l'espatlla
no és cap somni
has baixat...
Ens havien errat d'hora i de dia.
Ara sabem que el proper tren
tardarà.

JA TE´N VAS!




                                                       El darrer tram d'escales
                                                       anuncia el teu destí;
                                                       en solitud, silenciós
                                                       vas pujant cada esglaó
                                                       mentre l'ofec t'atrapa,
                                                       però el teu coratge
                                                       encara no s'ha fos.
                                                       M'allargues la mà,
                                                       em mires i em dius:
                                                       "nena, això s'acaba",
                                                       el meu tren
                                                       ja és a l'estació!

(seguint la Marta)

M'ESCALFO EN TEU NEGUIT


3 – 2 -12
M’escalfo en teu neguit
que se’m mostra a tothora.
-On ets, on vas, fem tal cosa ?
I junts ens hi abraçàvem
a la taleia amb tot delit.
Ara, m’esperones,
et veig propera
collint-me les mans.
-Tirem per aquí ?...
I sense saber on puc trobar-te
et sento immensament en mi.

Destí


(intentant seguir a l’Isabel)

Abans d’arribar a destí et vestiré de carícies

i et pentinaré de petons, llavors,

ballarem a ritme de l’amor

i no hi haurà cabuda per a res més.

Ressonaran per tot arreu els sentiments,

i anirem de bracet amb les butxaques plenes de felicitat,

fins que la terra que hem trepitjat ens oblidi

perquè haurem arribat a destí.

Esclati la joia

(segunt a Pilar i a Laura T. Marcel)




Esclati la joia,
juguin els ocells,
cantin les sirenes,
niïn als cors els estels.

I per a cada vida,
que sigui llarg el camí
amb desnivells, brogit,
giragonses, rètols i cruïlles
abans d'arribar a destí.

Caliu

...seguint a la Pilar

A la finestra, el caliu del foc
dibuixa un alè de mandra.
Amb el dit hi perfilo un cor
amb regalims d'aigua...


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons