diumenge, 4 de novembre de 2012

Sinuositats


I en retrobar-te la veu
vaig saber que,
les carícies,
no són rectes.
Ni es mouen paral·lelament
a cap sentiment.

Que els somriures
no ens neixen tangencialment.
I que la dolça tebiesa
del teu sexe
no existeix perquè els nostres
cossos simulin, maldestrament,
geomètriques secants.

Aleshores,
perdut en les circumferències
dels teus ulls,
dels teus pits,
em deixo anar
i et redescobreixo
les sinuositats plaents.

Curulles dels colors
de la vida.

Com la remor del batec
de les papallones.



6 comentaris:

  1. Uau, quina geometria tan suggerent!… Visca la geometria!

    ResponElimina
  2. Gràcies per fer més sinuoses i belles aquestes geometries, poeta...

    Et sgueixo de nou:

    Explicarem sinuosament
    cada desig a les papallones.
    El seu batec bellugarà
    l'aire que ens envolta,
    ara una dolça brisa
    ara una càlida tempesta.

    ResponElimina
  3. M'ha semblat molt i molt suggeridora i excitant!!!

    ResponElimina
  4. Et segueixo en les sinuositats plaents.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons