dimarts, 27 de novembre de 2012

Símbol

 
 
Donem-nos la mà,
ballem units en l'empatia,
sentint els batecs
en un sol cor.
Enderroquem el recinte
que tanca la raó
que ens mou i ens commou,
tot ressaltant entre les fulles mortes
el símbol que s’ha fet perenne
i navega a quatre vents,
en el trànsit incansable
de múltiples veus
que avui dansen a l'uníson.
Som la teia,
cremem la fullaraca!
i continuem fent via
fins al dia en què el que anhelem
s’haurà fet palès.
 
 


6 comentaris:

  1. L'empatia, Pilar és un tresor rar, poc freqüent. Sobretot en alguns àmbits més que en altres. Però al mateix temps és realment la solució de tantes i tantes coses!

    Som la teia, m'agrada i cremar la fullaraca també... noses fora!

    ResponElimina
  2. No desespereu, el camí és llarg i hi trobareu pedrots però anireu recorrent-lo.

    ResponElimina
  3. Sempre endavant ,cremen la fullaraca.

    ResponElimina
  4. Hem caminat
    amb les cames del cap
    ens titllaven de fantasiosos
    ara es mouen peus i mans
    i el cap que no para...
    .............. Anton.

    ResponElimina
  5. Et segueixo agafant les cendres de la fullaraca cremada.

    ResponElimina
  6. Donem-los la mà i anem tots a la una
    per cremar la fullaraca i arribar a la fita...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons