divendres, 2 de novembre de 2012

Oxímoron II (o Estàtues edèniques)(de deomises)

[seguint la Pilar]


En el jardí de les estàtues,
He trobat la meva enterca vida
I, gairebé d'esma, l'he recollida
Per cremar-la en fogueres fàtues.

En aquest edèn immòbil, portàtil,
He tastat la dolça fruita prohibida
De desitjar més fites des de l'eixida,
I creix aquesta fam versàtil i volàtil.

No la mereixo i no la vull més,
Perquè visc en un hàbitat d'atzucac
Que em treu tota sortida del laberint.

I la tasto de nou, amb ànim revés,
I sóc delit i apatia, cavaller i drac:
M'hi endinso més quan n'estic sortint.


d.

1 comentari:

Google analytics

Llicència Creative Commons