dimecres, 24 d’octubre de 2012

OBRINT PAS

Toc, toc, què puc passar?
tinc ganes d'existir,
arribo carregada d'il·lusió
i plena d'aire fresc.
Tu decideixes,
tens la nansa a les mans.
Vota'm.

4 comentaris:

  1. Et voto, sense cap dubte, però malauradament la teva existència no depèn d'un vot, sinó d'una decisió.
    Un poema que m'ha fet reflexionar.

    ResponElimina
  2. Jo també et voto, les ganes d'existir sempre han de guanyar!

    Una metàfora plena de sentit!

    ResponElimina
  3. Moltes mans a punt, per donar la benvinguda a la il·lusió...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons