diumenge, 26 de febrer de 2012

Solitud



Les barques estan soles
buides, abandonades
recordant altres temps,
y cercant altres aigües.
On són els pescadors
que altre temps us manaven,
amb amor us cuidaven
i vosaltres gronxàveu.
Han marxat peixos i homes
tot ara és soledat
malenconia sorda
adormida en el mar.

(Seguint a Pilar)

5 comentaris:

  1. [seguint 'in margine']


    Foscúria


    Barques al port, buides,
    I el llagut
    De la solitud
    No el descuides

    Enlloc; t'arrossega
    Amb la ferma
    Foscúria de l'erma
    Llum que ofega.

    Buides barques, vent
    Quiet, far
    Que assenyala al mar
    Del turment:

    Ja no hi ha present,
    Sols l'atzar.



    d.

    ResponElimina
  2. En un mar que s'adorm, sempre queden les sirenes. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Esperem que el mar es torni a despertar ben aviat...

    ResponElimina
  4. deomises, quina facilitat amb poemititzar els comentaris de tothom, em fas agafar enveja sana.

    ResponElimina
  5. Malenconia sorda.
    adormida en el mar.
    Entre xiuxiueigs de fusta
    reclamen les barques,
    els seus pescadors.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons