diumenge, 5 de febrer de 2012

RERE EL TRAÇ...


Seguint l'Efri...
....
Rere el traç de ta última peuada
percebo teu alè, teva mirada,
ta presència difuminada...
On ets? on ets? On ets ?...
Em veus i em contemples
callant el teu secret... ?
Jo imploro canti ta veu clara,
que ajoqui en mi com ocell,
però, ni el ventijol l’apropa
ni la tempesta feliç flueix...
Amagada darrere nuvolada
et tapes...? Escasseja teva llum
i no puc caminar per l’aigua
del riu del desig que em du a tu.
Ha desaparegut silent, callada,
la rialla que em conduïa ...
i...,ara, la tristesa em mira als ulls.

4 comentaris:

  1. Amb l'alambí dels versos, destil·lo el sentiment d'absència per bastir el meu seguiment, Anton


    d.

    ResponElimina
  2. Sempre es poden sentir, malgrat la difuminada aparença, només cal tancar els ulls, i permetre que retornin, serens els records, la veu, les rialles; hi són però no tenen imatge!!!

    ResponElimina
  3. No escasseja la seva llum, Anton, si ens la fas arribar fins aquí!

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  4. Un vel fi adopta la forma que tu estimes i quan voleia desapariex...No obstant això, hi és si la mires amb els ulls del record.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons