dijous, 23 de febrer de 2012

PERQUÈ SÍ


Quan escric, entre la tenebra
i el dol de veure'm finida
al final del vers esquifit,
i quan visc, dolguda per la pausa
obligada de la pensa i l'alè,
allò que en queda és l'essència,
la base i el greix del que suposa
conéixer la Montse i llegir
algú que es fa passar per mi.

Seguint-me a mi mateixa, perquè sí ;)

7 comentaris:

  1. Està bé això de seguir-se un mateix...De veritat algú s'ha fet passar per tu? ostres!!!

    ResponElimina
  2. Vols dir que hi ha moments que escrius coses que després et costa reconèixer que has escrit tu?

    :)

    ResponElimina
  3. [seguint 'in margine']


    Quòniam


    Silent silenci
    Sibil·lant, com qui sotja
    L'àvid abisme

    Que tot ho atrapa
    I engoleix qui s'hi apropa,
    Com la tenebra.

    Per què el trajecte
    Ha de tenir tanta ombra?
    Perquè ho desitja?



    d.

    ResponElimina
  4. Quan l'escriptura ens permet el desdoblament, la sensació és estranya.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons