diumenge, 5 de febrer de 2012

dolç oblit


(Intentant seguir a novesflors)

Còdols que l’aigua arraconarà per sempre

com el pensament que m’ estreny el cap

i arribarà el dolç oblit,

que a la llum d’un nou dia

em farà despertar de nou.


5 comentaris:

  1. T'agafo els còdols, un cop més, i me'ls enduc en un poema per seguir-te.


    d.


    PS: gràcies per l'afalac, també m'agraden els teus poemes, Marta

    ResponElimina
  2. Gràcies, Marta!

    Un nou despertar sempre està molt bé.

    ResponElimina
  3. L'oblit arriba com una renaixença. M'agrada.

    ResponElimina
  4. M'agrades Marta, molt!!! (literàriament parlant!!!)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons