dissabte, 4 de febrer de 2012

Destí


(intentant seguir a l’Isabel)

Abans d’arribar a destí et vestiré de carícies

i et pentinaré de petons, llavors,

ballarem a ritme de l’amor

i no hi haurà cabuda per a res més.

Ressonaran per tot arreu els sentiments,

i anirem de bracet amb les butxaques plenes de felicitat,

fins que la terra que hem trepitjat ens oblidi

perquè haurem arribat a destí.

6 comentaris:

  1. Un viatge preciós i ple de vida!

    ResponElimina
  2. Arribar al destí és viure l'aventura de descobrir-lo. Preciós camí.

    ResponElimina
  3. Molt bon dia a tothom i bon fred!!!, aprofito Carme i Fanal Blau no pareu! La vostra poesia és preciosa! Gràcies Pilar!

    ResponElimina
  4. Marta, he aprofitat les teves paraules per enllaçar les meves. Aquest destí que a tots ens espera, però mentre vivim, gaudim i escrivim!!!

    ResponElimina
  5. ...i anirem de bracet amb les butxaques plenes de felicitat...
    aquest vers ple dons desitjos, m'agrada molt.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons