(intentant seguir a l’Isabel)
Abans d’arribar a destí et vestiré de carícies
i et pentinaré de petons, llavors,
ballarem a ritme de l’amor
i no hi haurà cabuda per a res més.
Ressonaran per tot arreu els sentiments,
i anirem de bracet amb les butxaques plenes de felicitat,
fins que la terra que hem trepitjat ens oblidi
perquè haurem arribat a destí.
Un viatge preciós i ple de vida!
ResponEliminaQuin bo destí, Marta!
ResponEliminaMolt bon dia!
Arribar al destí és viure l'aventura de descobrir-lo. Preciós camí.
ResponEliminaMolt bon dia a tothom i bon fred!!!, aprofito Carme i Fanal Blau no pareu! La vostra poesia és preciosa! Gràcies Pilar!
ResponEliminaMarta, he aprofitat les teves paraules per enllaçar les meves. Aquest destí que a tots ens espera, però mentre vivim, gaudim i escrivim!!!
ResponElimina...i anirem de bracet amb les butxaques plenes de felicitat...
ResponEliminaaquest vers ple dons desitjos, m'agrada molt.