divendres, 22 de juliol de 2011

Rapsòdia marítima, de deomises

[intentant seguir els marins versos de l'Anton, de la zel i de la Isabel]

Imatge: E. Chillida [Yunque de sueño X]


Destrossa l'enclusa dels somnis,
La gabarra de les il·lusions
Conjuntes mentre la musa emmudeix
I deixa en el paper el vers aigualit.

Insisteix fins a l'extenuació
En allò que té importància a la vida,
Agonitza, si cal, pel bot que t'ofereix.

Porta'l a la drassana dels despropòsits,
Refés cada escletxa oberta per la vetlla
Amb son i llençols intactes, guareix-la
I sabràs com canta la rapsòdia marítima

Que habita en les seves entranyes mudes.
Potser demà seràs capaç de retrobar l'estrofa,
El ritme, la rima. Fins i tot, la vera Poesia.



d.

4 comentaris:

  1. Tu deies que tenies la musa adormida? Caram, doncs...sort!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. la musa de'n deo ni calla ni dorm,
    mai no para i dispara versos i sons...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons