dimecres, 20 de juliol de 2011

L'escuma i la mort

And death shall have no dominion.

Dylan Thomas


Vull viure el vaivé
dels teus cabells arrissats:
escuma de sang.

Vull veure el teu bes
quan llitges els mots tendres
només d'amor tendre.

Vull beure mirades
dites amb llavis en flor:
música callada.

I la mort no cal
que cerque il·lusions dites
per por de la dalla.


(Seguint l'escuma d'un amor utòpic)

4 comentaris:

  1. Ostres, Vicicle, el trobo molt tendre, molt tendre, preciós!

    ResponElimina
  2. Tendre i fort alhora, veritat d'amor de debó.

    ResponElimina
  3. No sé ben bé perquè, m'has fet pensar en el "Setè segell" de Bergman...

    preciós!

    ResponElimina
  4. Carme, volia fixar d'una banda la tendresa i d'altra la força que, com diu Zel, hi ha al seu dintre. La dimensió que li dóna Barbollaire, tot i la meua admiració pel Bergman, no la havia pensat, però potser estava. Gràcies a tots.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons