Una llàgrima, orgànica,
cristal·litzada en diamants.
La música de jazz, però melòdica,
de Louis Armstrong.
El cel mirat des d'un camp verd.
El dessassossec feliç de Pessoa.
Cal saber veure
les dues cares de la mateixa moneda.
[seguint indirectament l'aigua i el foc de Montse]
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaDesídia pecuniària
Duré xavalla
Sense valor a l'ànima
Per a aquells dies
En què la vil desídia
Em faci negar els besos.
El cor és eco,
Quan no troba paraules,
Ple de buidesa.
d.
Sense paraules, el cor només és eco, com em passa a mi de tant en tant.
ResponElimina