dimecres, 9 de febrer de 2011

Xiscles d'orenetes


Volant  darrere 
els xiscles  d'orenetes,
de tant  a prop,
o potser sota  un arbre protector
jo t'assajo i t'estimo.

Cerco la paraula que ens cal,
perquè llisqui per tu
com viatja un bes,
des  de la pell,  endins

3 comentaris:

  1. M'ha agradat tant que m'he permès seguir el teu vol i les teves orenetes Carme!

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]

    Nívia foscúria

    Nat a l'empara
    De l'alè de la brisa,
    Xiscle de fosca
    Oreneta, paraula
    Clara per al poeta.



    d.

    ResponElimina
  3. Quina meravella de poema, Carme. M'agrada molt. I el dibuix, fantàstic!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons