Volant darrere
els xiscles d'orenetes,
de tant a prop,
o potser sota un arbre protector
jo t'assajo i t'estimo.
Cerco la paraula que ens cal,
perquè llisqui per tu
com viatja un bes,
des de la pell, endins
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'ha agradat tant que m'he permès seguir el teu vol i les teves orenetes Carme!
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaNívia foscúria
Nat a l'empara
De l'alè de la brisa,
Xiscle de fosca
Oreneta, paraula
Clara per al poeta.
d.
Quina meravella de poema, Carme. M'agrada molt. I el dibuix, fantàstic!!!
ResponElimina