dilluns, 14 de febrer de 2011

Ràtzia momentània (Híspalis IX)

[intentant seguir onatge]

Empeltem mots a poemes, imatges a estrofes;
I el rou és capaç de xopar les arrels
De la nostra ment, les paraules que brollen
Sense pausa d'una banda a una altra,
Perquè cada arbre brosta i s'expandeix.

Sabrem com comença aquesta boscúria
De versos però no podem imaginar-ne el final,
Una ràtzia momentània cap a un recés temporal
Amb calma i silenci per créixer de nou
Duent forces renovades, idees plenes de llum.



d.

2 comentaris:

  1. Aquest poema podria ser una bona definició poètica de les IP. Si algun dia el necessito, ja te'l demanaré. :)

    Endavant Barbo, t'espero... a veure si arribo a t3emps a seguir-te jo a tu. he de sortir en 20-30 minuts...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons