dimecres, 9 de febrer de 2011

Paràbola

[intentant, més maldestrament que una altra cosa, seguir en Jordi Dorca]

I l'estigma ens vulnera, com un Déu
Que, en el silenci del badiu, calla
La paraula que ens cal per la batalla
Contra els quatre elements, i és breu

El temps quan ja no ens queden més nits
I la set i la fam són una mortalla
Per a la gola, l'horitzó arran dels dits.



d.

1 comentari:

Google analytics

Llicència Creative Commons