dimecres, 9 de febrer de 2011

Orenetes xisclant en silenci

Volo darrere una oreneta en silenci
xisclant l'espai íntim que ens separa
delimitant amb abraçades un centímetre
de pell estremida de pell i de plomes, i ales.
Sóc au i xisclo i volo mentre callo i beso
el bes és la paraula que trenca en el núvol
i arrenca gotes d'aigua tendres  que embolcallen
les nostres ales leses d'amor aeri...
Filigranes es dibuixen xisclant en silenci
noms i mons entrellaçats amb mans sense estrènyer
Volem lliurement silenciant la tempesta
llampeguen xiscles menuts i besades.
( segueixo les orenetes de la Carme)

4 comentaris:

  1. Preciós, molt molt bonic. miro de seguir, volant o nedant...

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial amb acròstic inclòs]

    Fragàncies de memòria

    En quin horitzó xisclen les orenetes
    Lleugeres com la brisa que porten
    Fragàncies noves a la nostra vora,
    Retalls d'infantesa oblidada
    En racons obscurs de la memòria?

    En quin espai cal que alliberem
    Les il·lusions perquè sobrevolin
    Aquesta mar nostra, mediterrània,
    Nodrint-les només amb futur,
    Guies de la vida, sentinelles del demà?



    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons