L’instant que perdura en mi
el tinc gravat a les mans,
-records de tacte frisós-
i gravat al cor, per sempre.
el tinc gravat a les mans,
-records de tacte frisós-
i gravat al cor, per sempre.
.
Solcs i marques de temps que fou
fèrtil ,
cabassos de tímides moixaines
ric,
moments de sang que bull
roent,
de petons ferotges
moll,
de llàgrimes perdudes
càlid,
el musical compàs de passes bessones
Solcs i marques de temps que fou
fèrtil ,
cabassos de tímides moixaines
ric,
moments de sang que bull
roent,
de petons ferotges
moll,
de llàgrimes perdudes
càlid,
el musical compàs de passes bessones
.
Com vols que hi hagi oblit?
Com vols que hi hagi oblit?
.
(Seguint Deomises i trepitjant l'Elfri!)
Zel molt bo! hem escrit quasi al mateix temps!
ResponEliminaMans plenes de records intensos.
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaMàgia (Híspalis XIII)
Les venes frisen
Plenes de sang i màgia
Per les paraules.
Tinc les mans on servar-les
Fins a la teva oïda.
d.
que bonic, això de les passes bessones m'ha agradat molt.
ResponElimina