dilluns, 14 de febrer de 2011

frisança

L’instant que perdura en mi
el tinc gravat a les mans,
-records de tacte frisós-
i gravat al cor, per sempre.
.
Solcs i marques de temps que fou
fèrtil ,
cabassos de tímides moixaines
ric,
moments de sang que bull
roent,
de petons ferotges
moll,
de llàgrimes perdudes
càlid,
el musical compàs de passes bessones
.
Com vols que hi hagi oblit?

.

(Seguint Deomises i trepitjant l'Elfri!)


4 comentaris:

  1. Zel molt bo! hem escrit quasi al mateix temps!

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]

    Màgia (Híspalis XIII)

    Les venes frisen
    Plenes de sang i màgia
    Per les paraules.
    Tinc les mans on servar-les
    Fins a la teva oïda.



    d.

    ResponElimina
  3. que bonic, això de les passes bessones m'ha agradat molt.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons