diumenge, 20 de febrer de 2011

brots


escasses, les llavors de llibertat...
les mercadegen al sud,
més enllà de la nostra mar

les sembren, tossuts,
tot i que saben que mil botes fosques
les trepitgen

de dia, de nit,
mil mans hi tornen, sembren de nou,
i sacrificats, si cal, les adoben amb sang

no hi ha por, només desig
de guanyar camins possibles
qui ens vendrà llavors tan fermes?
.
(seguint carme)

5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Bé, ha quedat bé igualment. Ningú com vosaltres per anar sembrant.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. No sé si ens les vendran, Zel. Potser ens les haurem de buscar pels nostres propis mitjans.

    M'ha agradat el teu poema!

    ResponElimina
  4. Duc penjat del coll
    un pot fosc
    ple de llavors
    que el vent i la mar
    m’han dut vora la llar.
    Cada mot
    que alci el vol
    fins terra estranya
    fos d’olivera bagot
    i no es trobi sol
    en estrenar entranya,
    per florir tot l’any
    amb renovat afany
    defugint la soledat,
    milions de nous mots
    lluint en tots els brots
    la paraula llibertat.

    ResponElimina
  5. Aquestes llavors hem de conservar-les com un tesor.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons