dimecres, 9 de febrer de 2011

Abraçada de sal...
















Intent de seguir a Elfreelang.


Les besades de vegades

són com les gavines

i se’n van mar enllà.

Però malgrat la distància

queda la presència d’un

vers mut entre els llavis.

Entre mar i mar

hi ha el viatge,

la boira que només

la travessa el far,

i l’onatge amb una

abraçada de sal...

onatge

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]

    Presència angèlica

    Salines dels teus braços, gavines
    Que esdevenen fosques orenetes
    En els versos d'anònims poetes,
    I sagetes en el buirac d'Artemisa.

    I espero amb fam per les teves sines,
    Núvols blancs en un cel que s'allisa
    Quan ets presència angèlica sense metes.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons